Procés i sentència contra Francina Redorta de Menàrguens vidua de Michaelles Redorta. Per Bruxa i metsinera. Del 3 d'octubre de 1616.

 

Transcripció del procés pròpia. Text original: Doc. 19. 1616, octubre, 3. 38 folis (i 2 de blancs), 225 x 315 mm, català. Notari: Maseras, de Verdú. A la portada, dibuix d’una dona penjada “per bruxa y metsinera”. Arxiu de Poblet.

​

​

​

​

​

​

​

A ma (…) notoria fama pública que algunes filles i fills de que Biblia (…) poch  temen a Déu y a la justícia temporal (…) i poch a cabo relaxar, i dir que (…) Monestir de Pobblet, en la senyoria y honor de aquells (…) diferents maleficis ab medicaments venenats morts a moltes criatures bo també i altres enemics però encara mal animal i pecar (…) del santíssim nom de Jessús y resar al diablo qui senyor presten (…)

Redorta vidua de la villa de Manargues per offici i nos prengui com matsinera i altres medicaments venenats com el ab arsènic poden matar moltes criatures en la dita villa de Manàrgues, una criatura de Frach Toló sotsballe de dita villa de Menàrguens de les quals metsinà ab medicaments venenats. És fama publica que morí, i que també ab los de dits medicaments venenats a la minyona i a un moso de Matheu Babot de la villa, a un fill de March Canyelles altre de Matheu Capdevilla (…)

 

Die mensis octobris anno (…) dominis (…) i en villa Manergiarum

 

Francina Quexelos vidua de Anthony Quexelos q agla villa Manargiarum dios vergellen cogniter per nurian v dieit quadragmien trium annorum parum testis citata quam protutate nominata pro parne fisci pro curatones curie et tanoris honoris poluperi que juramit ni animam fuan per dominum deum eig sanita quunum luis corpoalitum coita omnimodamnquan feier venitatem (…) honoris (…)

 

Dixit S.r lo que jo sé poses y puch dir sobre lo ques v.m (segurament vostra mercè) me interrogues, és ques haurà dos anys poch més, o, manho que tenin Miquel Soldavila menor de la present vila, mon gendre una criatura que ma filla i una muller hauria parit que tenia edat de nou, o, deu dias poch més, o, manho y un dia a la tarda la embolquí jo dita criatura y la posí en son bresol  (…) present mals y després la mateixa nit me anunciaren acercar de casa de dit mon gendre que anàs (…) quels dita criatura sestave morint, y jo hi aní anavem acercar lo farrer de dit lloch que se entén en cosas de curar y crims, dit farrer, y mirant dita criatura digué que bruxas la hauran embruixada y vist aço diguí jo al mateix farrer si seria bé que son donès a la viuda Redorta qui se entenia de las cosas y enviavem una minyona que de mon gendre tenia en sa casa y a la que la demanaria a dita Redorta per part de dit mon gendre,  die dita minyona que dita Redorta li dix que jon tenia culpa, la dita criatura se hauria de morir (…) y vignés y prengué dita criatura y digué que li la haguessen enviada acercar com tenia lo mateix que (…) la hauria curada y dita criatura no curà. Jo Sr a dita Redorta vidua la tinch per bruixa y masinera com bé tots la tenen per tals i ací la veu i la fama pública en dita vila. Y hom la coneix a més que he entés que ella hauria enmansinat ab una pera a un minyó de Herbeca y que lo curà y que ha fetes moltes altres coses que coneixem a, art de bruixeria, y açò és lo que passes.

 

Jo Bartolomeu Oriola firmo la present deposisió de dita Francina Quexelós, feta de sa voluntat.

 

Fui sibi (… llatí)

 

Joanna Quexelós viuda de Joannis Quexelós minor dierum villa Manargiarum (..) quam annorum (…) juramiento (…) et interrogata (…)

 

Dixit Sr. Lo que jo puch dir sobre lo que v.m me interrogues és que temps hagué hagit dir publicamen en la vila que tothom es pense a la viuda Redorta de dita vila per bruxa y metsinera, com bé jo la tinch, y prengué per tals,  ames de què haurà poch més, o, menys ques tenia un minyó que tenia un any y mesos y sen malaltí y haurà set, o, vuyt dies, y una tarda demanés y ques morís la mateixa nit, y aní jo a casa lo farrer qui se entén en cosas de curar perquè lo miràs i vist digué que malas persones lo haurien enmansinat, y diguens un (…) que no Redorta viuda hauria dit ques minyó haurien posat en cura en mà del farrer, lo dit minyó que no curaria y que si fossen vinguts a ella lo hauria curat y que quan volguessen no podrian, y açí la buscaren acercar a dita  Redorta y vingué i mirà dita criatura la qual els altres ja deixen morir i li posà los dits en la boca y així no sen anà esta dita criatura (…) curar (…) los medicamens(…) després ses que un dia Redorta (…) vista la mala fama que ella lo hauria enmasinaba (…) jaço és lo que passes per lo jurament (…)

 

Jo Barthomeu Oriola firmo la present deposició de dita Joana Quexelós feta de sa voluntat.

 

(llatí)

 

Justis die x anno m dita villa

Hjeronima Soldevila vapor Andreu Soldevila agla villa Managianum etatis vs dieu vigmti annorum parum plus (…)

Et interrogata (…)

 

Dieu Sr. q Vr. lo que jo puch dir sobre lo que v.m me interrogues és que haurà cerca de dos anys poch més, o, mano que tenint jo una filla de edat de un mes poch més, o, menys y un dia tenint lo jo en los braços algo mal del los pasà en lo (…) la viuda Redorta de la vila la qual me dix que li mostrés lo dit minyó y ella lo mirà y després digué que era un minyó molt bonic y lo palpà y tocà a la cara, y jo men aní ab dit minyona en ma casa y en lo punt fuí a ma casa veguí que lo minyona es tornava tota blava y morí abans de dos dias,  y vist açò ansdemo sis dita Redorta viuda de la present vila, veguí jo tenia suspita no lo hagues enmatsinada i digué que no sabia cosa per curarlo. Jo Sr. sempre he entés a dir que dita Redorta era bruxa y matsinera y per tal publicament tinguda preguntada com jo en eça opinió la tenia (…) a més de què he entés a dir que en una ocasió (…) tornà la llet a una nora de Bathomeu Oriola balle vell de la present vila y fetes altres coses tocans ant de bruixeria, ja ço és lo que passés.

(llatí. jurament, signatura)

 

(…) die x anorum m dita villa

 

Honor Matheu Oriola agla villa Manargiam dios vergellem etatis vt enmig quagnita (…) annorum (…) plus vel ming cogming per onriaum testis citaty y quipis anit (…)

 

Dixit Sr. lo que jo sé y puch dir sobre lo ques v.m me interrogue eb ques ha molt temps ques ha oït a dir en la present vila ques la viuda Francina Redorta de la presen vila esa és bruxa y metsinera com jo en esa opinió la tinch y segures, y della dita Redorta he oït dir ques hauria embruxat una criatura de na Quexelós amuller de Joan Quexelós menor, y que la curà y digué ques puix la hauriem posada en mà del farrer que any de un dia seria morta y açí ella la curàs.  Y que en lo batre (...) quatra anys que estan en ma hera Francisco iglesias mon fillastre y fills qui tenian en dita hera una olla de caragols y vinagres dita Redorta y los mirà la olla y ells vistos açò li digueren que miraves y ella digués que los caragols, y ells vist açò me digueren que llansaren la olla (…) Y quells dits Iglesias mon fill y fillastres que la haurian vista a cavall en una(…) y també he oït dir que ha enmatsinades y fetes altres coses de bruixeria tocans y que he perdut molts fills que mon (…) sinó que malas donas lo han fet. Ja ço és lo que passés.

 

Ditis die x anno m dita villa

 

Honor Bertholomeu Oriola maior de una villa Manargium dios vergellem etatis vs diei  (... llatí)

 

Dixit Sr. lo que jo sé y sentit y puch dir sobre lo que v.m me interrogue és que molt (...) publicament fet de y en la present vila que la viuda Francina Redorta era bruxa y metsinera com jo la tinch y segura per tals y lo que della he oït dir que haurà cerca de vuyt anys poch més, o, manho que un fill que jo em diu qui anave studi en la present vila un dia estant fora dir (...) en la viuda Redorta y conforme dix (...) li dóna una figa de la qual se ha enmatsinat y anà que dos dias (...) mal vingué a (...) dita Redorta (...) jo hi aní y li diguí que vingués a curar lo puix ella sabia de metsines y que jo li donaria lo que voldria  y de fet y lo tocà dita Redorta al minyó y ab sos conjurs o, oracions lo curà en lo marteix punt. Jo sempre he tingut suspita que ella lo hauria enmatsinat i també ab altre ocasió vingué dita Redorta i fen tornar la llet am nora. Y açí mateix  trobans me jo balle de dita vila dóna una pera a un minyó de Arbeca qui estave en casa de Barthomeu Babot i estave mal de morir y lo curà (...) i he oït dir que ha fetes moltas altras metsineries (...) ja aço és lo que passes.

 

Jo Barthomeu Oriola firmo la present deposició de mà mia pròpia.

 

(llatí)

 

(...) die (…) x anno m dita vila

 

Marchus Canelles agla villa Manangiarum dios vergellum etatis vt dieu (llatí)

 

 

Dixit Sr. lo que jo sé y puch dir sobre lo que v.m me interrogue és que hi haurà més de vuyt anys poch més ,o, manso que tenia jo un fill que tenia cerca de un any, un dia venin lo ma muller en lo carrer a hont (…) la viuda Redorta de la present vila die dita Redorta a dita muller quan si lo fill que ara tenia estave bò i tocà lo dit mon fill la mà per lo (…) lo mateix punt restà enmatsinat de tal manera que lo ses li hisqué y vingué, casi a morir, y nosaltres anirem a dir Redorta y veure si hi sabia remey puix teniam suspita que ella lo hauria enmatsinat y dir dita Redorta me dix que men tornàs u non donàs pues que lo minyó no morirà y de fet curà se dia. Y en una altra ocasió he oït dir jo testimoni, que venint dita Redorta de la font o, sèquia de la vila quan fou al (…) dels porxos de casa del portal diu li caigué la pocello, o, cello que a portave en la mà y caiguí a terra veguera que (…) a portave hi havia un galapat lo que penso jo era per treure lo verí dell per fer les metsinas, diuen se fan de verí de galapat y altres cosas. També Sr. he oït dir a ma germana qui estaba a lon fill de dita viuda Redorta que ella la tenia per bruxa (…) que hi veia fer com bé està açí publicament en Menàrguens la veu y fama pública y jo testimoni la fou dit y segur per tal, ja ço és lo que passes.

 

Jo Barthomeu Canelles Babot firmo la present deposisió dit per dit March Canelles, feta per sa (…)  voluntat.

 

fui sibi (llatí)

 

Margarita Vivor Bartholomeu Oriola agla ville Manargianum dios vergellen etatis vs diei nomendenim annorum panumplus vel ming cognita peronriam testis citara y que juirauti (…)

 

Dieu haurà cerca de dos mesos que vingué a nostra casa la viuda Redorta  de la present vila la qual me demanà que li entregàs si us poch de oli i jo tenin que fer non poguí (…) per pena donarlin y ella fen anà. Y lo en demà, demapasat que la cria (…) no volia mamar y jo vist açò  y també per la mala fama que dita viuda Redorta té de ser bruxa procurasen que vingués a veure si lan poguesin tornar y ella vingué y ens digués que si mudarem de terme qui ça tornaria la llet y ella aportaria una criatura de sa filla y veure si podria pendre la mamella. Y açí no y anarem sinó que ella dita Redorta fen sos conjurs y la cria dita tornà a mamar, y jo li doní per temor que non enmatsinàs la criatura tot lo que volgué. Jo Sr. ha molt temps que he oït dir publicament que dita viuda Redorta era bruxa com jo per tal tenia (…)

 

Jo Bathomeu Babot firmo la present deposició per dita (…) Rdo Baulo Generalis.

 

Distis die x anno m dita villa

 

Petrus Rochaspana agla villa Manengianum etatis vs dieu quadragrima annorum parum plus vel ming cognitus (llatí)

 

Dixit Sr. haurà cerca de un mes poch o més o, mano estan jo en ma casa en lo llit y ma muller jo y una criatura que tinch, lo endemà, demà y medix, ma muller que hi hauria segnis una desgràcia que hauria trobada la criatura en la nit en la porta del corral de la casa que estave cridant y la tornà en lo llit y que me hauria cridat en la nit ab grans crits y foses despertar me jo may me hauria pogut despertar, y suspiti que alguna a beure açò metsinera no lan hagués treta y tenia suspita que açí com la viuda Redorta ha enmetsinada conforme diuen altres criaturas no hi hagués (…). Jo Sr. a dita viuda Redorta de la present vila la tinch per bruxa matsinera, conforme la veu y fama pública dels de la vila la tenen per tal, a més de què della la oït dir que hauria donades, llensades matsines a un fadrí de Arbeca qui estave en casa de Matheu Babot de la present vila (…) Ja ço és lo que passes.

 

Jo Bartomeu Babot firmo la present deposició per dit (…) feta per no saber escriure, i sa voluntat.

 

(llatí)

 

Distis die x anno in dita villa

 

Elisabeth Canelles v de March Canellas aghe ville Manargianum dios vigellen etatis vs diei erigmino annorum parum plus volminus cognita peronriam testis citat a y que fui vanis J.

Et gnis ipsa testis superonria prauentis x demuntiatio.

 

Dixit Sr. haurà cerca de set o, vuit anys ques tenia un fill de edat de set o vuit anys poch més, o, menys que un vespre la enmacinavan y morí de ditas masines, y després al cap de un dia que fonch mort vinguè a ma casa la viuda Redorta de la present vila la qual me diu que hi haurian dit que jo la demanave, y jo li diguí que bé la demanave, però que ara no la hauria de menester com és té mort mon fill, diu si malas donat (…) y ella respongué, jo dix que non creguès, i tenin jo als braços altra fill petit (…) dita Redorta tocà y passà la mà de sobra lo front de dit mon fill y en lo mateix moment va estar enmatsinat, y li vingué (…) los quals acudiren y me llevaren la criatura y li feren los medicamens (…) acercar la dita Redorta y fuí, la tocà a dita criatura y bueno que no mor, si bé (…) y li hisqué coses molt negra. Y en la mateixa, a un any medix la muller del Paher Balllo (…) dones eran que aquí, que venint de la sèquia dita Redorta li caigué cocello aportave ple de aigua devant la porta del hostals y dins dins cello y aigua hi havia un galapat lo qual caigué a terra. Y en altra ocasió Sr. medix dia Redorta en lo forn que ella veuria que en ma casa no y cantaria gall ni gallina volent ho dir (…) son fill que stava ab una germana de mon marit (…). Puix com a bruxa que està publicament tinguda en la dita vila, com bé jo per tal la (…) del Diable, a més de que he oït dir que haurà (…) que ella dita Redorta ha llensades y donades matsines ab una pera a un fadrí de Herbeca que estave en casa Matheu Babot, y també en una ocasió suspiti Sr. que donen matsines una vaqua y ab mulas, fins me han dit la dita (…) viuda Redorta sempre anave nits y que mai dormia nis, posave en lo llit fins que lo gall cantàs, y quen hauria vistas coses illicites, y que la tenia ella dita per bruxa y matsinera, ja ço és lo que passes.

 

Y Bartomeu Babot firmo lo present deposisio per dita y sa (…) Canelles feta per no saber descriure, y de son voluntat.

 

(llatí)

Distis die x anno ni eadem villas

Honor Bartholomeu Babot agla ville maner granum dios vergellen (...)

Dix Sr. haurà dos anys poch més, o, menys que un fill que jo tenia de dos o tres anys poch més o menys, estan en lo carrer a lo que la viuda Redorta del present vila venia de la sèquia, vegué que dit mon fill era caigut y ella hi corre agafarlo y lo palpà y després continuo li vingué febra, y vist jo que es trobe mal, la fuí venir a ma casa per veure sil podia curar com ho acostumabe a fer ab los demés, que té fama ha enmatsinat. Digué a lo que vegué lo minyó de un poch lluny, que mai si volgué acostar que ella no y tenia remei, y mon fill ja çi morí y suspiti que dita Redorta non hagués fet, y la mala fama que té en la present vila de ser bruxa y matsinera en lo qual opinió la tinch jo testimoni, y della a més del que e oït dir a mon germà Matheu Babot que li hauria enmatsinat un minyó  que tenia, a un mosso de Herbeca ab una pera, y lo que no li hauria volgut donar (…) Redorta (…) metsines ab una (…) petita de la muller Queixelós menor. Y he sentit dir que quan fa mal temps o, temporal diria Redorta sen va fora a les heres o, seguix al seu farrer, com bé jo en algunes ocasions des del campanar estan ho he vist ques (…). Y que ha fetes moltes altres coses de bruixeries, ja çò és lo que passes

 

Jo Barthomeu Babot firmo (…)

 

Fui sibi (…) (llatí)

 

Pronomine vistis  die x anno

 

Joannes Oriola (llatí)

 

Dixit Sr. en lo batre passat ha hagut set anys poch més o, menos que estan en eres dos homes de part de vesprés, després de ser de nit en la hera de mon pare en companyia de Francisco Iglesies y un fillastre meu pui diu estave marqués fill de ma mare i ma germana, anaba endins hera la viuda Redorta de la present vila (…) ma germana ab molta (…) una olla de caragols per a sopar, posà la mà dins la olla i volia treure caragols y no (…) aço li digueren, Y per jo aço y ella digué que per descansar a dins ma germana y que non fes ja ques de mal y dir açò nosaltres llansarem los caragols (…) viandes teniam per a sopar y menjar y ella sen anà dins la cabana, hi hauria pa y vi (…), que nos hi hagués posades matsines y la mala fama que tothom li fa de ser bruixa y metsinera. Y també dos anys haurà que estan jo en companyia de Badia en lo corral nostre vora la vila y toca a les muralles me pareguè que vení la dita Redorta o, a una, o, dos hores de la nit a cavall ab una (…) de dit corral com a canalla de anar a cavall de homo i un cabró, vespre en dit temps, a la mija nit o, un poch més dixit anés jo a regar y quan fui en dins casa del Sr. balle y de (…) veguí una dona ab un cos de baix y faldilles llargues quem paregué que era dita Redorta. Y també he de dir que ha fases moltes coses de bruixeria, y ja ço és lo que passes.

 

Fui sibi.... (llatí)

 

Dixit die x anno in dita villa

 

Magdalena Baella vda Francisci Baella agla villa Manargiarum etatis et annorum plus (llatí)

 

Dixit Sr. haurà alguns quatra anys poch mas o, menys que vennís la viuda Redorta de la sèquia ab un cello de aigua, se atura a la ma porta de ma casa a hom tenim cortal y estat parlan y enrrehonant li caigué cocello y la aigua se boquà y vist la aigua veguí que en ella i havia un galapat del quem miri. Jo sr. he sentir a dir publicament que dita viuda Redorta era bruxa y metsinera y tinguda y reputada, per tal jo la tinch y segure per al y ab moltes ocasions le vist que ella venit a missa no la hoia mai (…) Y que ha fetes moltes coses de bruixeria, ja ço es lo que passes.

jo (…)

Móra firmo la present deposisió per dita Magdalena lo le feta per sa voluntat.

 

Fui sibi (llatí) Rdo Babot

Dixit die x anno in dita villa

 

Joannes Marquès agla villa Manargiarum etatis (llatí)

 

Es dieu Sr. temps ha que en la present vila publicament se digué la viuda Redorta de dita vila era y és bruxa i matsinera com jo en la tinch, y un vespre la trobí ab altres, que jo anave, que era més de mijanit als porxos del balle del carreró ab que anave pues era mes de mijanit, als porxos de balle del carreró i li digué que feia aquí y ella die a cercar la somera. Y també sr. he sentit a dir que en lo segar més passar en la nit, trobà un fadrinet de la present vila que venia de Albesa que dit dia Canelles ab una y (…) dita Redorta un pocello de vi i li donà beure i el vi que vegué després li prengué (…) y que ha feses altres moltes coses a ant de bruxas tocant, ja ço és lo que passes.

 

Jo Joan Mora firmo la present deposició (…) sa voluntat.

 

Fui sibi (llatí) Rdo Babot.

 

 

Promine dutis dui x anno in dita villa.

 

Honor Ludovic Canellas agla villa Manarguiarum dios virgellen e etatis vt dixit secagmta annorum parum plus vel ming cognito per curiam testis citatio y qui juranit.

Et Ints. ipse testis supernimie prenentis.

 

Dixit  sr. sinch, o, sis anys ha poch més, o, manho que tenint jo lamendament de lo Sr. don Albaret dels la noms de la present vila, un dia anà a na Redorta viuda de la present vila ja son fill un fill meu que tenia de edat de divuit o, vins anys, als quals los digué pels senyors (…) de pochs temps que anant junt de la festa de sant Arnau hi prengué gran febra y mal continuo per lo quals en manem acercar un metge Angleja de Balaguer lo qual vingué a visitar lo ja lo visita digue que se li dones (...) Sr. Angleja lo que hauria menjat hi dix stave tocat y enmatsinat y lo féu confessar y combregar y dita Redorta digué a una filla mia que en eça osació era, anaba acercar llatugues per (…) la llengua, que feia per son germà y mon fill y ella hi digué que estave mal y explicà dita Redorta que bé hi estave que no agnés parlar  (…) y açí morí enmatsinat.

A més de què en altra ocasió en lo mateix any, dita Redorta en lo corral dels bous (…) me dix an Capdevila qui era ab més qui y era entrada, y en el mateix punt se encontrà lo bou y morí lo dit bou al cap de dos dias y no lo volguí provar després de mort quin mal tenie, y jo lo obrí y veguí que tenia la llengua fins al cor tot negres y que estave enmatsinat. Jo Sr. fem que he tinguda suspita que dita Redorta lo hauria fes a açí y los (…) com té fama de bruxa y metsinera en la present vila y haver fet com ha fet segons comuna opinió coses de bruxeria, com bé ho dirà (...) Ja aço és lo que passes.

 

Jo Joan Mora firmo la present deposisió per lo dit Canelles, feta per el no saber rés descriure, je ço voluntat.

 

Fui sibi Rdo Babot ( llatí)

 

(...) die x anno (...)

 

Joanna Babot viuda de Bartholomei Babot agle ville Manargiarum etatis vt diei (...) ( llatí)

 

Dieu sr. temps és la que publicament que viuda Francina Redorta és bruxa y matsinera y per altra fama y se jurada (…) suspita ab ellas que un dia que hauran cerca de tres anys poch més, o, mano que venin ella de la síquia quan fonch al carrer caigué un fill que jo tenia petit en terra y ella lo alsà bo y sa que (...) del punt que lo alsà fins que morí no tingué un dia de salut (...) bé morí de la malaltia, y ans de morir li digueren y tenia suspita ab ella, si hi sabia algun remei hi vingué a casa meva ans vegué que no y hi auria remei (…) ha morí una altra, una filla quem (...) enmatsinada fins que abses oracions que hi ha (...) de son mal,  ja en té publicament que ha fetes altres coses de bruxa. Ja ço és lo que passes.

Jo Joan Mora firmo la present deposisió pe dita Joanna Babot feta per ella no saber res escriure , je so voluntat

Fui sibi (...) (llatí) Rdo Babot

 

Pronomine  distis de x anno ni dita villa

 

Franciscus Iglesias agla villa Manargiarum dios virgellen testis (…) i qui juranit y cognito per curiam y etatis vt dix (...)

 

Dixit sr. un vespre ja tard ja a dos hores de nit que en batre passat ha hagut set, o vuit anys poch més, o, manho estant jo en la hera del pubill Matheu Oriola de la present vila ab companyia de sos fills, vingne na Francina Redorta viuda de la present vila la qual sen més ni mas se (…) de dit Oriola y posà la mà dins una olla de caragols que teniam per sopar y ne volguè treurer fins que no (…) y ella sent anà deuen la cabana y entrà dins della y després sen hir que que jo no la vui més y nosaltres llansarem los caragols y suspita teniam nols hagués enmatsinats, té la fama tan pública que és matsinera y bruxa en la present vila, com jo en tal opinió la tinch a més de què la he vista en altra ocasió an la mateixa hera que hi era més de mitjanit que jo (…) non vingués a embruixarnos. Y he entés ha fetes moltes coses tocans ant de bruixeria , y que després de haver donades matsines los (…) com bé diuen, hi ha fet a un fill de Quexelós menor, y de un fadrí de Herbera (…)

Jo Joan Móra firmo la present deposició  (…) Rdo. Babot

 

Joannes Morá agla villa Manargiarum dios verge etatis vt dixit (…) annorum parum (…)

 

Dixit sr. aura vuyt, o, nou mesos poch més, o, manos lo que anant  un fill meu per lo carrer que té deu anys poch més, o, menys lo tocà a la esquena la viuda Redorta de la present vila qui té v.m. presa en les presons de Manàrgues després de la qual (…) y vist jo que dit mon fill se endolentia, y la mala fama que dita Redorta tenia y té de bruixa y masinera (…) y vinguè a mi dita Redorta y li die que mon fill me hauria  dit que ella lo havia tocat y que si nol curave que jo hem queixaria a la justícia, y ella dix que nom dones pena de no ferir rés son mal, y açí vingué a ma casa que ja dit mon fill estave pun a morir y lo tocà davant de mi y li posà un paraffi o pegat a la esquena (…) Lo tocà dita Redorta y en lo mateix punt curà de son mal, y està bo, y és a ja ço és lo que passes.

Yo Joan Mora firmo la present deposició (…) feta de sa voluntat

Fui sibi (…) Rdo Babot.

 

Distis die x anno m dita villa.

 

Andreas Soldevila agla villa Manargiarum dios vergellen etatis (…)

Die x denuntiatis

 

Dixit Sr. he oït dir publicament al comú de la present vila que la viuda Redorta de dita vila era bruxa y masinera com jo en tal opinió la tinch (…) de què un dia que deu haver dos anys poch més, o, mano, tenin una minyona malalta prenguir a ma muller y la mala opinió que jo tenia a dita Redorta, si dita Redorta la hauria tocada, y ella me dix que en sos braços propis en lo portal de Lleida la hauria tocada y que tornà tota groga y morí ans després de dias y sempre he tingut suspita que dita Redorta la hauria enmatsinada. Y també he oït dir publicament que la hauria donades y llensades les matsines una criatura de Joan Quexelós menor y fetes altres coses tocans avant de bruixeria.

 

 

Proximes (…) die x anno

 

Joannes Albarez agla villa Manarguium dios vergellen etatis un diei quadragnina qumig annorum parum  (…) qui jurament (…).

Dixit sr. jo tinch y reputo per bruixa y matsinera a la viuda Redorta qui estaà vui presa en les presons de Manàrguens com bé açí la veu i fama pública en dita vila, que entés a dir a Mateu Babot que tenin un mosso de Arbeca li donà matsines. Que ella ha enmatsinada una mula que sem morí perquè un vespre passada mitjanit lo nostre mosso la trobà a dita Redorta entre les mulas en lo corral y lo moço li dix que cercava y ella dix que un moneder de Babot, y estan bonas las mulas la una se enmaltí y morí molt presa. Y ha feses moltes altres coses de bruixes.

 

Distis Die x anno m dita villa.

 

Honor Matheus Babot agla villa de Manergiarum dios virgellen etatis un dieu quadragmina annorum quarumplus velminus cognitus peronriam testis citatus y jurament (…) x denuntiatis.

 

Dixit Sr. no ha molt de temps tenim jo un fadrinet de Herbeca per moço lo envio a (…) per a segar y quan lo minyó o, fadrinet segave la herba conforme dit fadrinet arriba la viuda Redorta de la present vila qui stà presa en les presons de Manàrguens y li dix dita Redorta al minyó que li donàs un pa y lo minyó no la y donà y ella dita Redorta li donà una pera y dit minyó la menjà (…) y la trobà amarga, dix la llançà però lo mateix moment li vingué bascas y se rebolcave (…) y beure oli ab un tupí y setornan lo minyó li que surti lo que era dins, y dix lo mateix que na Redorta lo hauria enmatsinat ab una pera y vist aço a mi enmetsinen en casa dita Redorta y li dix que mirau lo que hauria fer que lo meu mosso me ha dir vos lo haurien enmatsinat ab una pera venint aurà sinó jo men anirie a queixarme a la justícia, y ella medix que anés en bona ora que no seria res que ella hi aniria y jo de passada a lo que men torní a ma casa (…) Barthomeu Oliola (…)  dita Redorta a la porta de sa casa y ella no hisques per dita porta sinó per altra porta tenia a dalt en la sala (…) y tocà a mà a dit minyó, o, padrinet, y lo curà de dites metsines, jo fem que he de suspitar que ella dita Redorta lo hauria enmatsinat i també he sentit dir que hauria donades metsines a un fill de Joan Quexelós menor y tantes altres coses de bruxes. Jo P. la tinch per bruxa y matsinera en la present vila de Manàrgues, la tenen per tal y tota veu pública. Y açò és lo que passés.

 

(…) Die x anno ni dita villa.

 

Joannes Quexelós minor dierum dagla villa (…).

 

Dixit sr. un any poch més, o, manho que jo tingui malalt un minyó y la que jo venia de treballar en companyia de Pere Baella menor, la viuda Francina Redorta de la present vila qui vui stà presa en Manàrguens que haurà posat en cura lo dit minyó en poder del farrer de la dita vila que de matí el feia mort y arriban jo a casa dix ho a ma muller y ella me dix ja lo y havien dit que dita Redorta deia per aquí que puix hauriem posat en mans de dit forner lo minyó (…) i quet volgudament no podriem curarlo, y açí jo hi aní a sa casa y lo dix a dita Redorta que li hem encomanat lo minyó en poder del farrer que ma muller ho havia fet y que no se para en rés, que vingués a curarlo y que jo li donaria unas calsas, com de fe li doní, y vingué dita Redorta a casa que lo dit minyó estave per a (…) y morirse y dita Redorta (…) y palmant lo dit minyó y li posà los dits a la gola que ja no la podia obrir y li posà vinagre y dix entre ella oracions y (…) curaba (…) que la dita Redorta lo havia enmatsinat (…)

Y la mala fama que tot hom la té per bruxa y metsinera com és estesa opinió (…). A un minyó de Matheu Babot metsines, ja ço és lo que passés.

 

Proxime distis die x anno mi dita villa

 

Joannes Capdevila aglá ville Manarguiarum (…)

 

Dixit Sr. la veu i fama pública en Manàrguens és que la viuda Francina Redorta de dita vila és bruixa y metsinera, com jo en eixa opinió la tinc, y della he entés que hauria donades y llensades metsines a un minyó de Herbeca, y també un dia estan jo a la carnisseria me vingué y me dix que puix que lo Joan Quexelós menor hauria posat lo minyó en poder del farrer de la present vila que no tardaria molt a morir y que quant voldrien no podrien, y yo ho diguí a la muller den Quexalós (…) i dita Redorta enmetsinés a dit minyó i també me dix ma muller que un altre dia estan ella en la (…) de la vila se li posà al costat la dita Redorta (…) volgué mamar della ni altri. Y que també se diu públicament que enmatsinat tocant a criatures de Jerònima Soldavila muller d’Andreu Soldavila, y que ha fetes moltes altres coses tocant de bruxeria i metsinera.

 

Proxime  (…) die x anno y en dita villa Manerguiarum Joannes Ortigues ferri faber villa Manarguiarum dios vergellen etatis un dieu quadragimen annorum pariumplus (…) juranit (…).

 

Dixit Sr. temps es lo que jo he publicament oyt dir en la present vila della viuda Francina Redorta és bruixa y metsinera com bé jo en eixa (…).

Y he oït dir que ella, dita Redorta hauria enmatsinat al fill de Joan Quexelós menor, el qual aní jo a veurel y veguí que estave enmatsinat y també que un dia testimoni dita Redorta y que deia jo que ella hagués enmatsinat los fills den Soldavila, un he oït dir y que deia que ella ho hauria fet, tenin suspita ab ella, lo qual minyó morí de ditas matsines y los de casa de dit Soldevila vegin que ella los hauria fet y la mala opinió  que la maior para del poble de la dita Redorta, és bruxa i metsinera com jo en tal opinió la tinc (…).

 

 

Die feta mensis presisti octobris anno MDECM gni villa castriseram dios vergellen.

 

Francina Redorta vidua releita Michaellis Redorta agla villa Manergarum dios vergellen sea capta (…) un juramento denuntianit dixit sentencia

Le primo fuit interrogata quants anys té.

Et dixit quaranta sinc anys poch més o, manho.

 

Interrogata si sab perquè està presa.

Et dieu que lan presa per suspita que és bruxa y matsinera y que un  (…) li féu recognito de laspalla squerra ab aigua beneïda  (…).

 

Interrogata si coneix a Francina Quexelós viuda y si la té per dona honrada y virtuosa y si diu una cosa per altra y si també coneix a Miquel Soldevila y sa muller y també los tenie en dita opinió de honrats.

Dieu quels te per homens de bé y honrats.

 

Interrogata que diga si ha conegut, o, sab que Miquel Soldavila de dita vila de Manarguens dos anys haurà poch més, o, manho tingués una criatura malalta.

Et dixit senyor un any haurà poch més, o, manho que lo dit Soldevila tenia en sa casa un minyó malalt per la malaltia del qual me demanaran y lo que jo, aní en dita casa y prenguí en los braços lo dit minyó y posant li la mà en lo (…) ab una candeleta untava de mel la hi posí per dit als y la fui fer una cosa negra.

 

Mira que diga qui hi anà acercar i sis recorda quina resposta féu al qui li digués que anàs a veure dit minyó.

Es dieu que una fadrineta de casa de dit Soldevila, la vingué a cercar y ella deposat li dix de anar. (…) En mala opinió que la havia ella deposat (...) per a què venir la a cercar després hi vinguere na Bebtusa y na Ansana y ella deposat féu la mateixa  (…)

 

Interrogata que diga i digue altres paraules al qui la anaren acercar y en particular a la fadrina.

Dieu que sols digué altres paraules més de les que té dites.

 

Interrogata que com pot dir que no digués altres coses si la cort a informada que ella deposat dix a dita fadrineta que na Francina Quexalós ne tenia la culpa perquè lo minyó estigués de aquexa manera encara hi vingués que per què no la enviaven acercar com lo minyó tenia lo (…).

Et diei que no digué altra cosa més del que te dit.

 

Interrogata si coneix a na Joana Quexelós muller de Joan Quexelós de Menàrguens y els té per honrats y gen de bé.

Et dieu quels coneix molt bé y los té per bé.

 

Diga si sab que los dits Quexelós hagan tingut algun any ensa ninguna criatura malalta y si per dita malaltia la enviada acercar y que diga si anà y quin remeys li donà y què diga si hi conegué lo mal.

Et dieu que és veritat que haurà més de un any que los dits Quexalosos tenian una minyona malalta y que per dita malatia la enviaren acercar y que és veritat que ella hi anà y havent  que en los braços la dita minyona y la qual tenia la angunella caiguda y que ella deposant no aplica ningún remey al dit mal més de ques li prengués una vivideta de cabells del cap y tirant los hi, digué tres vegades Jhesús y que diguessen tres parenostres y tres avemarias en honor y gloria de la Ma. Trinitat y açí dites tres vegades (…) y que també los digué los dits Quexelosos que prenguessen un drap untat ab vinagres (…) y que li fragassen la boca y que fregada tirassen lo drap  (…) y que açí com lo mal se aniria remediat y açí ho feren, y com te dit ella deposat (…) curaba.

Y que ella deposant no (…) altre remey a dita minyona en la part fins fou en lo lloc com té dit.

 

Interrogata que com es pot dir que no tocà a la dita minyona si la cort està previnguda que després que fon ella deposant arribaba en la casa de dits Quexelosos hi hagué presa dita minyona en los brasos encontinent posà los dits en la boca de dita minyona y posà a la minyona abans de dir ella de com esta es curaba.

Et dieu que no la tocà més del que té dit.

Interrogata que diga la propietat del vinagre  posada amb el drap y per quina ocasió digué que açí com havia y se aniria secant lo mal se aniria curant.

Et dieu que ella deposant non sab més de què veia quesa (…) aquexa manera.

 

Interrogata que diga perquè digué que (…) posat en mans del farrer de Manàrguens la dita minyona que no curaria y que si fossen venint a ella que ella la hauria curada y quant voldrien no podrian.

Et dieu que no és veritat ni ella deposat no havia tal cosa ni menos a Quexelós  (…)

 

Interrogata si coneix a Jerónima Soldevila y si la té per dona honrada y de bé.

Et dieu que sí que la té per tal.

 

Interrogata si sab que dita Soldavila dos anys haurà haya figurada una criatura malalta y se li morís en dita malaltia y que diga si és per la malaltia de aquella la enviaren acercar y si la enviaven acercar que diga si hi anà y lo quels respongués y si tenia algun remey.

Et dieu que non sab rés ni té record de tals.