Procés i sentència contra Antònia Balaguera, habitant de Torrefarrera, acusada de bruixa. Del 28 d'abril de 1550

 

Aquest text està extret de Torrefarrera i el seu entorn històric de Manuel Camps (1996). I de ACA. SJJ. Sig. 233, lligall 1592. Per una lectura més acurada dirigiu-vos al text original ( aquest és sols part d’una peça artística)

​

 

​

​

​

​

 

Die XXVIII aprilis MDL in castro de Gardeny.

 

Prevench a notícia del magníffich Senyor Fra Luys de Cortit, cavalier del orde de melícia de la Sagrada Casa del Spital de Sent Johan de Hierusalem, procurador general del priorat de Cathalunya per lo molt reverent y noble Senyor Fra Miquell Ferrer, per la gràcia de Déu prior de dit priorat, precehint fama pública per la villa de Torrefarrera com na Anthònia Balaguera, muller de maestre Bernat Balaguer, fuster, del lloch de Cornudella, seria bruixa e malèfica e haurie mort diverses persones e animals irracionals en diversos lochs. E serie fogida de Cornudella per bruxa. E haurie menassat a molts de dit loch de Torrefarrera. Es presumerie haurie mort moltes persones e animals de Torrefarrera. Per saber la veritat, mana dit senyor procurador fos presa la informació següent:

 

Dicta die in dicto castro de Gardeny.

 

Na Anthònia Balaguera, muller de mestre Bernat Balaguer, fuster, natural del lloch de Cornudella, presa y detenguda en les presons del castell de Gardeny, deposant en són fet propri sens jurament e ab lo d’altri ab jurament, lo qual presta en mans y poder del senyor procurador.

Interrogada perquè ella deposant, se’n es anada de Cornudella. Qui dix que no-y podie viure, que possave talent y que per açò se’n ere baixada ab dos fills, fent compte de tornar- se’n a sa terra a Sent Joan de juny primer venidor.

Interrogada, son marit de ella deposant, perquè no treballe pera dar-li recapte a ella i a sos fills. Qui dix que dit son marit és enamorat de una altra dona jove, que ha hagut posat carnalment a ella i per que bandoleja, que va en companyia de Pardinella, que per ço no treballe.

Interrogada com diu que per necessitat se’n es baixada, com sie pública veu y fama que ha hun any que sta en Torrefarrera y mes és fama publica que és bruxa, segons se diu públicament per molts. Qui dix que se’n anà de Cornudella per ço que prengueren dues dones y per por no la prenguessen a ella deposant, ella deposant se’n baixa a esta terra.

Interrogada perquè prengueren dites dones. Qui dix que les prengueren per bruxes y portaren-les a la vila de Benavarre y après les han tomades a Cornudella afermansades y après li han dit de desque stà en esta terra que són mortes en llurs cases.

Interrogada com sap, ella deposant, que les dites Joana, muller d’Antoni lo moliner y Margarida de la Plana, sien bruxes y guarde no alleve fals testimoni a nengú, Qui dix que sab-ho per ço que ella deposant es stada moltes vegades a fer mal ab elles.

Interrogada si ella deposant és bruxa o metzinera o no digué la veritat de tot i guarde no la siegue lo diable ni alleve fals testimoni a si mateixa ni a nengú. Que dix que si senyor, que també s’és del art com elles, bé que ella deposant anave ab elles a fer mal, empero elles anaven primer y feyen lo mal y ella acompanyave-les.

Interrogada qual de dites dones li ha, a ella deposant, amostrat lo art de ésser bruxa. Qui dix que na Joana, muller d’en Anthoni lo moliner de Cornudella, li amostra dit art. Interrogada quant temps ha que li ha amostrat dita Joana Molinera dita art. Que dix que bé ha be déu o dotze anys, poch més o menys.

Interrogada de quina manera, dita Joana, la molinera, li amostra dit art. Qui dix que és ver que per la necessitat que ella deposant passave, la dita Joana Ii dix si volie fer per hun jove nomenat Miquel, que ere de casa del Català de Cornudella. E ella deposant, per que lo dit Miquell li ajudàs a passar la vida y per los prechs que la dita Joana li féu, ella deposant fonch contenta de fer per lo dit Miquel. E de fet ella deposant, ab intercessió de dita Joana Molinera, féu per lo dit Miquell moltes voltes, emperò no porie dir quantes eren sinó que tenie part ab ell en sa casa mateixa d’ella deposant, de part de vespre. E per las molta amistat que les dos tingueren, la dita Joana li dix que si ella deposant volie apendre l’art de bruxeleria, que may més se veurie pobre. E ella deposant li dix que si això li havie de ajudar, que ella ere contenta. E consertaren-se ella deposant y la dita Joana y una altra, nomenada Margarida de la Plana, que totes tres anassen al Prat de Mosquera i que allí apendrie lo art de bruxeleria. E de fet una nit totes tres, ço és, ella deposant y la dita Joana Molinera y la dita Margarida de la Plana, així com la gent se posave a dormir, partiren del lloc de Cornudella y tiraren la volta del Prat de Mosquera, encara que aquella nit feya fosca. E poch après que foren fora de Cornudella, los hisqué hun galant a cavall en hun gran cabró y la dita Molinera li dix: “Senyor, ja-us porto una vassalla. I lo dit jove - par lo nomena la dita Molinera Francischo o lo boch de Biterna- , li dix: “Bé sie venguda”. E en continent la dita Molinera féu una creu en terra e dix a ella deposant que calsigàs aquella creu y que renegàs de Deu y prengués lo diable per senyor . E així-u féu ella deposant. I encontinent dit jove descavalca del cabró i abrasa-la a ella deposant i besa-la y lansa-la en terra y puja-li de damunt y feu-loy per lo loch natural, encara que-y prengué plaer y la feu complir, empero no-y prengué tant plaer com si hagués usat ab home carnalment, encara que tenie la verga freda y no molt grossa y aprés ho féu a les altres dues dones y tots quatre anaren de companyia fins al Prat de Mosquera. E quant foren al dit Prat de Mosquera, veu ella deposant en tres o quatre parts de dit Prat, foguerades de foch i havien alsuns que sonaven cornamussa y altres, tabals. E essent allà, la dita Joana dix a hun gran jove malcarat, que par que fos lo capità, que stave a cavall en hun rosí negre: “Gran Senyor, veus aquí que-us porto una vassalla”, Y lo home gran, malcarat dix: “Bé sie venguda”. I axí descavalca del caval y prengué a ella deposant i gita-la en terra i féu-loy per les parts naturals y après ho feu a les altres dues que anaven ab ella deposant y també hixien que ella deposant plaer. Après saltaren y ballaren tots allí y les altres dones y ella deposant après de haver saltat i ballat, menjaren pa i vi i formatge. E après, lo dit jove que les acompanya, los dix que se’n anassen affer mal, que ell les acompanyarie. E de fet ella deposant i les dites dues dones i lo dit jove es acompanya fins al loch de Supernuy y allí entraren en casa de hu quis diu Perico, encara que lo dit jove les obrí les portes y la dita Joana y Margarida i ella deposant entraren totes tres en la cambra hont dormien en Perico i sa muller i en mig del dit Perico i de sa muller dormien dos criatures, ço és, hun minyó i una minyona, encara que lo minyó ere maioret que la minyona y la dita Joana Molinera donà adormiment als dits Perico i sa muller i de mig de marit i muller, prengué dita Joana Molinera la minyonesa i non sé que li féu que la mata i també toqua ella deposant i la dita Margarida a la dita criatura i encontinent dita criatura morí. E après anaren a casa de Jaume Senet y lo dit jove los obrí les portes y elles entraren en casa y en la cambra de dit Jaume Senet trobaren una criatura que ere minyó que donnie en mig de son pare Jaume Senet i sa mare i també la toquaren les dites Joana y Margarida i ella deposant i a cap de hun mes o dos dita criatura morí.

 

Et interrogada dix que quant se troba en lo Prat de Mosquera, com te dit, haviey entre homens y dones be més de vint persones, que totes ballaren y saltaren i après menjaren pa y formatge, com ella deposant i com les dites Joana i Margarida.

Interrogada si coneixie dits hòmens. Qui dix que noy conech nengú, mas que no hi havia ni frares ni capellàs.

E açò es lo que feren lo primer dia que comensà de apendre lo art, bé que essent en lo Prat de Mosquera, que volien anar a fer mal, se untaren los palmells delles mans y la exella squerra, totes i per ço ella deposant no té cabells en la exella squerra.

E encontinent fonch regoneguda i fonch trobada que no tenie pells en exella squerra. Interrogada de on hagueren lo unguent. E dix que la Molinera lo portave. Interrogada digué com y en quina manera se fa lo dit engüent de untar-se les palmells.

Qui dix que nou sap com se fa, que la dita Joana lin donave en hun potet com lo acabave ella deposant i que may li demana com lo feye.

Interrogada, dix que après que es baixada en esta terra y ses deixada de fer mal, sempre ha vist l’òstia quant la alsave lo prever en lo altar, blanca, bé que anant ab dites dones sempre la vehe negra.

Interrogada, la segona nit que anaren a fer mal... Dix que lo dit jove los dix que ell los exerie la nit que anirien a fer mal a acompanyarr-les. E de fet lo dit dia de dimarts, perquè és dia que més solen fer mal que en altres dies, ella deposant y la dita Joana Molinera y na Margarida, totes tres hisqueren del loch de Cornudella après de sopar y fora lo portal trobaren lo dit jove a cavall en hun gran cavall negre y portave en sa companya tres cabrons y cada una cavalca en son cabró y tenien-se fort a les serdes. E dits cabrons caminaren molt y tiraren camí de Sent Lorens y quant foren prop de Sent Lorens, lo dit jove los dix ques untassen totes i de fet totes se untaren los dits delles mans. Y lo dit jove, que sab que ere lo diable per ço que loy dix la Molinera, los dix que anassen a una casa que ell los portarie. I de fet los portà a una casa de Sent Lorens i lo dit jove les obrí les portes i totes tres entraren en casa de un vell que stave malalt y la dita Joana, ab los dits untats de engüent, li posà los dits per los morros del dit vell, lo qual dormie i roncave y après, la dita Margarida li possà per lo semblant los dits seus untats de engüent per los morros i après ella deposant. A cap de vuyt dies, dit home vell morí.

Altre dia... anaren al loch de Sopeira i volent entrar en una casa de dit loch, lo diable los dix que noy podien entrar, perquè estaven senyades les portes y los de casa també, que noy calie entrar. Y no podent fer mal en dita casa, se’n tornaren a ses cases en Cornudella.

Altre dia ... volent entrar en una casa per fer mal, lo dit Belsebú los dix que noy podien entrar, que staven senyats. Anaren a hun corral prop la mateixa casa que volien entrar y mataren dos vaques, de vuyt o deu quen trobaren.

Interrogada, dix que les mataren desta manera, que totes tres se posaren del engüent en los dits y los posaren per los nassos y per los morros de les vaques, de manera que les vaques lepant, lepant, menjaren de dit engüent i encontinent davant ells mateixes, dites vaques moriren.

 

Nós Fra Luys de Cortit, cavaller de la Sagrada Casa del Hospital de Sant Joan de Jerussalem, procurador general del priorat de Cathalunya per lo molt reverent y noble Fra Miquel Ferrer, per la gràcia de Déu prior del dit priorat y prior del loch de Torraferrera. Vista la enquesta o procés fet e fuerit vers y contra na Antònia Balaguera, natural del loch de Cornudela y abitant en Torraferrera, per lo qual a nos, clarament consta per ses matexes spontanees y judicials confessions ésser malèfica bruxa y metzinera y aver perpetrat molts mals y fetes moltes morts, axí de homes com dones y criatures y de animals irracionals, segons que en lo procés més largament se conte. Vista la publicació de la enquesta y les defenses a ella dades y la renunciació per la dita Balaguera davant nos feta. Vista axí matex la solució per ella feta i lo termini per nos donat a cautela per a defensar-se, vista la assignació de la nostra present sentència, a la qual cautela ara de present asignam. Finalment, vist tot lo present procés y tot quant era de veure, tenint Déu davant mes ulls perquè de la fas de aquell nostre juy procés es que, los quatre Sants Evangelis davant nós posats... declaram en la forma següent:

 

E per quant per les matexes sponranees confessions de la dita Antònia Balaguera, clarament a nos conste ella ésser malèfica bruxa y metzinera y aver fetes moltes mors, axí de omens com de criatures y animals, per les quals, verificades merexie pena de mort, però ates que la dita Antonia Balaguera és dona ignoscenta y que ab són poch saber cayenda en semblant error y tenint sguart té dos filets que no tenen qui mire per ells sinó ella y los exemplors al huyll y a moltes altres coses nostre ànimo movents, volent usar ab ella mes de misericòrdia que no de rigor de justícia, però altrament a la dita Antònia Balaguera en pena dels mals que a fets, comdebnam que sia assotada públicament per la vila de Torrefarrera. E no rés menys aquella bandeyam perpètuament de dota la terra e senyoria del priorat de Catalunya, de tal manera si més trobada y sirà, age a perdre la vida, a fi y effecte que per a ella sia càstich y los altres prenguen exemple, manant al nuncio cridà ab alta veu dient: “Aquesta és aquesta Antònia Balaguera, bruxa y metzinera, mane lo senyor procurador que sie assotada y bandeyada de tota la senyoria, qui tal farà tal aurà quasi que agrandar sia”.

​

​